dilluns, 2 de març del 2009

Halló aftur! Hello again! Hola altra vegada!

Així era Islàndia avui fa just un mes (mireu la foto, si us plau). I així es deu veure també des del cel a dia d'avui. Perquè tal com sempre dic, quan Reykjavík està nevat, Islàndia sencera és blanca, i així amb aquesta imatge queda demostrat. No us sembla meravellós? A mí sí.

Ara tenim 3 graus sota zero, i ha fet un dia esplèndid... en qualsevol moment es posarà a nevar altre cop. El temps aquí és així. El sòl, però, ara ja va mooolt més alt que al desembre, i el dia s'allarga rapidíssimament! Quan vaig arribar al gener es feia de dia cap a les 10 del matí, ara ja, poc més tard de les 8, d'aquí dos mesos, ja gairebé no es farà de nit.

Sembla que no pugui ser que sobre aquesta taca blanca al mig de l'Atlàntic nord hi hagi cases, cotxes i persones, oi? Doncs sí. I ben contents que estem, vaja, almenys jo, n'hi ha d'altres que no ho estan tant de contents per aquí, per culpa de la crisi. Tot i que, de moment, la cosa sembla bastant estable i van fent. La corona islandesa ja no está tan baixa com fa uns 3 mesos, però no ha recuperat ni de bon tros el valor que tenia ara fa un any (per al meu bé). De moment les botigues no sembla que estiguin tancant, i les persones segueixen comprant... ja veurem com avança el tema econòmic en aquest petit país.
És curiós, aquí no estan acostumats a ser un país de poder adquisitiu mitjanet i tot això els ha vingut molt de nou. I fixeu-vos com n'estan d'enfadats que fins i tot, fa pràcticament un mes, van fer una manifestació!!! I tenint en compte que a Islàndia no hi havia hagut cap manifestació des dels anys 40... (feu-vos una idea) això és significatiu. Ah, i dit sigui de pas, a la manifestació hi van assistir la rafalera de ¡¡¡més de 2000!!! persones (i són moltes eh).
[Dada aclarativa: una mica més de la tercera part dels islandesos caben en el camp del Barça].

El departament de sanitat ha de retallar el pressupost de l'hospital on faig les pràctiques en no se quants milers de milions de corones, diguem, bastants millons d'euros... és per això que ara tots estalvien, i això està molt bé..., clar que sí home. Ara resulta que els metges s'han d'apretar el cinturó també a l'hora de receptar i comencen a fer sortir els genèrics... no és que no n'hi haguessin, simplement és que el país era massa ric per a haver de fer servir aquesta púrria (jajaja, comentari irònic (o no) dirigit a tothom però en especial als farmacèutics que llegeixen aquest e-mail que són els que millor l'entendran).
Hem de tenir present que aquí els medicaments els sufraga l'estat en la seva majoria, els pacients no paguen gaire cosa; això sí, paguen el preu total dels antibiòtics (fins i tot els cars) i els medicaments per dormir. Així les persones s'ho pensen dues vegades abans de demanar aquest tipus de fàrmacs. I gairebé tot es ven amb recepta, i de veritat, és clar. Fóra bo que Espanya n'aprengués una mica d'aquestes coses bones.
En qualsevol cas, suposant que l'hospital hagués d'acabar fent reducció de personal jo no pateixo gens, més que res perquè hi vaig 8 hores al dia i no cobro res.

Feia molt de temps que no escribia, ho sé, però és que em falta temps...
 
En l'últim e-mail us comentava com anava la meva situació personal a l'hospital després d'una setmana de començar, bé, ara la cosa ha evolucionat bastant. Jo ja tinc molta més feina, no m'aburreixo gens i treballo gairebé com un mes. Òbviament no és que ja ho sàpiga fer tot, però almenys ja no sóc una molesta lapa al darrera de la gent, tot i que encara pregunto molt, és clar... en anglès i, a vegades, en islandès. Sí senyors!
Vaig passar 5 setmanes al departament de subministrament de medicaments, on s'hi fa una feina bàsicament administrativa, tot i que en algun cas, el farmacèutic hi ha d'intervenir. Ara ja porto una setmana en un altre departament, on es dispensen fàrmacs hospitalaris (i no hospitalaris també) directament al pacient, també és bastant administratiu, tot i que també requereix el farmacèutic en certes ocasions. Aquí hi he preparat alguna fórmula, això és chulo. Però on estic esperant anar amb més ganes és als laboratoris de citostàtics i nutricions parenterals i altres andròmines i potingues diverses, que serà el pròxim departament que visitaré, i després aniré a farmàcia clínica, que també m'interessa molt (és on el farmacèutic fa la feina de dir-li al metge el que està fent malament, i això m'encanta, jijiji, entre altres coses). Passaré 5 setmanes més o menys a cada lloc, i al final decidirem on passo la resta del temps que m'he de quedar.
 
Ara a l'hospital ja m'estimen, jejeje.
 
Per a que us feu una idea de quan m'estimen: el divendres passat vaig anar a una festa organitzada per la secció de l'hospital a la qual pertany la farmàcia. Aquesta secció s'anomena"Lyflækningasvið II" i això intenta voler dir: Secció clínica 2. A aquesta secció hi pertanyen les unitats d'oncologia, hematologia, farmàcia, hospital de dia (crec), cures paliatives i em sembla que ja està. Bé doncs, per anar a aquesta festa s'havia de pagar aquells 35 €, i a mí,... em van convidar.
La festa estava ambientada en l'estil dels anys 20 i 30. I per tant, a ser possible, s'havia de vestir de forma adient. Jo, com que d'aquesta roba no en solc tenir en el meu armari, doncs vaig anar ben vestit i prou, de fet hi havia altra gent que tampoc anava vestida exactament com estava establert, però vaja, no era pas obligatori ja m'enteneu. Em van venir a buscar a casa amb cotxe i, primerament, ens vam reunir uns quants de la farmàcia a casa de la Yfirlyfjafræðingur, és a dir la farmacèutica cap de la farmàcia, o sigui la nostra jefassa. Vam estar allà una estona i d'aquí vam sortir cap al teatre nacional, que està molt a prop de casa meva. El sopar era en una sala d'aquest teatre, i mentres sopàvem hi va haver show. Un humorista va fer el seu número durant una bona estona, i la gent reia molt i jo reia de veure'ls riure, és clar. Jajajajaj. Bé i de fet, els de la meva taula van ser bons i de tant en tant m'anaven traduint alguna de les gràcies. I entre això i que a vegades jo també pescava alguna cosa, vaig anar fent. Després de l'humorista van venir un grupet que també feia riure... En definitiva, va ser divertit. El problema és que entre plat i plat del sopar, ens deixaven una hora sencera sense menjar. Era bo això sí, però t'aburries d'esperar-lo i cada plat era tan petit, ja sabeu, això de una coseta al mig envoltadeta de salseta boníssima. I el ganivet, que no serveix per res perquè ho pots agafar tot amb la forquilla i d'un mos deixar el plat buit, ah, però això sí, de ganivets te'n posaven dos no fos cas que un el gastessis i el deixessis inservible. Jajaja. Doncs això que amb plats tant petits no n'hi havia ni per començar, però entre un i altre tenies temps de pensar que allò que havies menjat era una misèria, de començar a sentir-te tip, com passa 15 minuts després de menjar alguna cosa i de recuperar la gana altre cop.
 
Doncs així és com em tracta el país, que us sembla?
 
Un altre dia també vaig anar amb el personal de l'hospital a la seu d'un distribuidor farmacèutic per assistir a la presentació d'un medicament nou, en resum, per sentir una comferència curteta i menjar un càtering exquisit i veure vi. També va ser agradable aquella ocasió, però ja no m'hi extendré.
 
Com sabeu, gasto el meu temps al matí a l'hospital i a la tarda estudiant els cursos que estic fent per internet i fent feines de les que es fan quan es viu per compte d'un mateix... Netejar, comprar, guardar, rentar, eixugar, cuinar, recollir, cosir, buidar les escombraries, parlar amb el company de pis, calcular despeses, posar-se les mans al cap...
Els cursos que faig per internet em treuen moltes hores, sembla que no, però sí, jaja. En faig un d'islandès per la universitat d'Islàndia i un d'astronomia per la universitat de Barcelona que està molt bé i estic aprenent moltes coses molt, molt, molt curioses. Qualsevol diria que això d'estudiar per internet no serveix, però depèn de com t'hi posis ja ho crec que serveix.
 
Vaja, doncs com veieu també m'ho passo bé en ocasions com les que us he explicat o quan vaig al cine, o quan escric e-mails com aquest.
 
I que tot això passi en un lloc tan especial com aquest en el que un dia de sobte et lleves i tot és blanc a fora la finestra i amb una mica de sort no fa vent, i surts al carrer d'hora al matí per anar a treballar i estàs graus sota zero, però no tens fred. Les petjades de les teves botes gairebé no se senten perquè la neu les ensordeix, i també el soroll dels cotxes és més fluix... Van caient alguns flocs mentre avances, pero no et mulles, arribes a lloc, t'espolses i llestos.
I cada dia notes com el sol arriba més amunt i les hores de llum s'allarguen.
 
Molts petons i fins aviat!
 
Good bye and see you soon!
 
Bless bless, og sjáumst bráðlega!


Disfruta antes que nadie del nuevo Windows Live Messenger

diumenge, 25 de gener del 2009

Islàndia altra vegada

Hola a tots de nou des de Islàndia, passada ja una setmana des que vaig arribar-hi.

Tot va bé de moment. Ja se sap que els primers dies a vegades costen, i jo no puc dir que no sigui així. A l'hospital m'hi vaig fent un lloc, la veritat és que hi estic molt bé, però encara em falta una mica per acabar-m'hi d'adaptar. No estic acostumat a treballar en un lloc on hi treballa tanta gent, se'm fa extrany, però vaja, això és el de menys. L'altre problema és que tot i que tothom a l'hospital parla molt bé l'anglès amb mí, entre ells òbviament no el fan servir i aleshores jo no m'entero de res... i a vegades riuen, i es fan bromes perquè, això sí, hi ha molt bon ambient, i jo em quedo igual... és una mica incòmode com us podeu imaginar, jajajaja. Però vaja, de fet, ells ja se'n fan el càrrec de que jo no parlo islandès i a vegades m'expliquen el que passa en anglès, però és clar, no sempre. De tota manera, això m'ajudarà a aprendre la llengua, cosa que ja em va bé perquè he començat un curs d'islandès, i així el podré practicar una mica, i poc a poc se m'adapta l'oïda a la seva forma de parlar i això està molt bé.

El ritme de feina no és gens estressant, i hi ha molts moments en què es pot parar. Es nota que treballen per l'estat, jaja. Tenen una mena de cuina, on sempre hi ha cafè fet, i moltes vegades coses per menjar que es poden agafar tranquilament, i vaja, allà s'hi estan moltes estones. I a mí se'm fa extranya tanta tranquilitat, jaja. Però vaja, ja m'hi adaptaré, quin remei oi? Jeje.

Fora de tota previsió no hi ha gens de neu a la ciutat, les muntanyes del voltant estan totes blanques però res a la ciutat, i de fet, no m'agrada. És molt més maco quan està nevat. És curiós perquè quan vaig marxar d'aquí al desembre n'hi havia molta de neu. Però es veu que ja ho té això el clima, que de sobte deixa de fer tant de fred i la neu s'acaba desfent. La previsió diu que les temperatures baixaran la setmana que ve, de tota manera ja veurem si és veritat perquè en un principi aquest cap de setmana ja havia de fer més fred i ahir a la tarda teníem 5 graus ben bé, i ara mateix 2 graus. Està clar que en algun moment baixaran i tornarà a nevar, estem a finals de gener i això vol dir hivern, només faltaria! I jo ho estic esperant, jajaja. El que no espero és el vent que vam tenir el dijous al vespre i nit, realment va ser molt fort. Menys mal que jo vaig poder estar a casa i no em va afectar.

Avui he passejat per la ciutat, he anat a un mercat d'aquests que obren només els caps de setmana on hi venen coses barates i he comprat pà i salmó, a veure que tal és, me'l menjaré per sopar. Després he anat a una església, la més gran que hi ha Reykjavík, que es diu Hallgrimskirkja, i és molt alta, i he pujat a la torre, hi havia una vista genial de la ciutat i els voltants. Encara no hi havia estat, i ha sigut molt maco.

Estic a l'espera de la nota de l'examen que vaig fer a Barcelona abans de marxar. Suposo que la sabré la setmana que ve. Ja us informaré, de tota manera crec que em va anar prou bé així que em sembla que aquesta l'aprovarem, jajaja.

Bé, fins aquí de moment. Ja escriuré més coses i enviaré fotos.

Petons a tots.

Ramon



Tienes un nuevo Messenger por descubrir. ¡Descárgatelo!



Comparte tus fotos con tus amigos. Más fácil con Windows Live

divendres, 19 de desembre del 2008

Per Nadal...

Hola a tots.
 
Com potser heu notat fa dies que no escric. La raó és que he tingut molta cosa a fer i poc temps restant per escriure e-mails.
 
Bé de tota manera a aquestes alçades només us escric per a informar (pels qui no ho sàpiguen) que demà ja plego d'aquí... i volo a Londres, on estaré fins dilluns que ve... Això de tenir amics pel món és el millor que hi ha, jeje. I dilluns al vespre aterro a Barcelona després d'aquests tres mesos i una mica més.
Ha estat magnífic... Però vaja, ara no m'extendré en això.
 
Avui mateix he fet la presentació del meu treball d'investigació... i, tot i els nervis, la situació, i tots els entrebancs ha sortit prou bé. Estic molt satisfet!
 
Ah i bé, el millor de tot. Al gener, en un 99% de probabilitats, cap aquí altra vegada. Dic en un 99 % perquè falten confirmar només petits detalls per arrodonir-ho. Sí, després de molts passos, gestions, contactes i de tot sembla que el tema va endavant, i estic molt content per això.
 
Així doncs, com les ovelles i els turrons, torno a casa per Nadal. Ens veiem ben aviat. Molts petons a tots!
 
Ramon a Reykjavík.


Comparte hasta 500 fotos en un solo email con Windows Live

diumenge, 23 de novembre del 2008

Gràcies!

Primerament, moltes gràcies a tots i totes (com diu el Joan Saura de Polònia) per les vostres felicitacions d'aniversari!
 
Van ser molt reconfortants tenint en compte que va ser el meu primer aniversari fora de casa. De tota manera he de dir que de la mateixa manera que vaig rebre moltes felicitacions des de casa, les vostres, també en vaig rebre des d'aquí, i em va fer molta il·lusió... i òbviament no va faltar la celebració el mateix dia 15 ja que queia en dissabte que va ser molt més gran del que m'esperava.
Per començar vaig fer un sopar al que vaig convidar a 6 persones, vaig fer una paella... bé, vaig voler fer una paella. El que em va sortir va ser un arròs amb marisc, perquè allò no era una paella, el problema és que no tenia una cassola o paella suficientment gran per poder cuinar l'arròs amb el marisc conjuntament (considerant que erem 7) i ho vaig haver de fer per separat, amb la qual cosa l'arròs no tenia gust de peix... era un arròs amb pèsols i sofregit de ceba, all i tomàquet. Per altra banda l'arròs que vaig fer servir era d'un gra molt fi i clar, es bevia l'aigua que donava gust i amb això doncs clar, va quedar com molt pastós... jajajajajaja. Bé així que com podeu comprovar una birria de paella em va quedar. Però clar, pobres ignorants els que m'acompanyaven al sopar; només una noia era espanyola i sabia de què anava la cosa, tots els altres ho van trobar molt bo... La majoria d'ells no havien tastat mai els musclos, i de fet els van agradar bastant. No oblidaré la cara de la Julia, una companya alemanya, quan va tastar el primer musclo... va haver de fer un esforç enorme del fàstig que li feien, però va ser molt valenta i ho va fer, i després resulta que li van agradar. Però vaja, m'imagino que per ella debia ser com per mí el primer cop que vaig tastar un cargòl... ecs!
Així que com a paella no valia res, però com a arròs amb marisc tenia la seva gràcia. Jajaja.
 
Després d'això, amb el que ja vam quedar bastant tips, van venir pastissos, tres! Tots ells regalats, que bons que eren, ah i vaig tenir espelmes i tot. Que macos! També em van regalar una ovella islandesa de peluix, una ampolla de vi austríac, que va ser beguda ipso facto per tots els presents, una corona on hi posava literalment: "EL REY DE CATALAN" (sintagma que pretenia ser escrit en català, i que va quedar en una pretensió però que em va fer la mateixa il·lusió i molta més gràcia que si hagués estat ben escrit) i una bossa de gominoles que encara dura, de lo grossa que era, i això que les he compartit perquè jo no sóc molt de menjar aquestes coses en abundància, però vaja... Que són molt bones!
 
Després del sopar, vam parlar i parlar i riure i riure, i després d'això vam decidir allargar la festa sortint a prendre algo i ballar una mica. Allà on vam anar encara ens vam trobar molta més gent, i vaig anar rebent felicitacions a dojo. Un aniversari molt especial... i només al cap de dos mesos de venir aquí, és curiós que en aquestes situacions es fan amics tant de pressa, oi?
 
Justament el dia abans del meu aniversari, vaig tenir un altre sopar, amb els companys de la facultat... que no són estudiants de farmàcia, sinó de màster i de doctorat. De fet, com que la meva feina és en un laboratori, i no faig classes, aquesta és la gent amb la que em relaciono més. Són molt macos, i d'arreu del món, Islàndia, Suècia, Índia, Tailàndia, Japó, Rússia, Alemanya, Espanya i jo de Catalunya, jeje.
Doncs el que deia, que una noia d'aquestes que fa doctorat feia un sopar al seu pis, que per cert... quin pis que té la tia. Bé, és que s'ha de posar en el context que té uns 30-32 anys, està casada i té un fill. Però deu n'hi do el pis, no per molt gran (que tampoc és que fos petit), sinó per molt modern i ben decorat i tot... El terra del lavabo era calentó!!! Jajaja. Supercòmode per anar descalç, ah, és clar, que no us he dit que aquí, normalment quan vas a casa d'algú et treus les sabates per no embrutar el terra, tothom ho fa. De fet és bastant lògic perquè s'ha de pensar que moltes vegades (tot i que no sempre) aquí no vas amb sabates normals, vas amb botes, i clar, això embruta molt més.
Bé doncs, aquell sopar sí que va ser bo, caram, va ser de luxe. De primer, sopa de llagosta, boníssima! Després carn d'ovella, amb puré de patates i una salsa boníssima!!! I de carn podies repetir tant com vulguessis perquè n'hi havia moltíssima. I de postres pastís amb gelat, boníssim. Excels, formidable, exquisit, magnífic (eh Jana i Raquel, jeje). El problema és que estava tant bo i n'hi havia tant que vaig menjar massa i la després la panxa m'apretava molt. Jejeje. Després del sopar vam fer jocs d'aquests de grup, va ser molt divertit, i després vam cantar al Karaoke, amb el Sing Star com el que té la Gemma a casa, igual.
 
Així que com podeu apreciar, el cap de setmana passat va estar ple de celebracions diverses. Aquest cap de setmana, en canvi, ha estat més tranquilet, ah, excepte divendres a la nit, que vaig anar a un concert d'uns grups de pop i rock islandesos molt famosos aquí. L'entrada pels estudiants era molt barata, i va ser molt divertit. Per cert, divendres a la tarda, (no sé que passa avui que explico les coses al revés en el temps) vaig anar a una d'aquestes piscines municipals que hi ha aquí a patades, era enorme, i hi havia molts jacuzzis i saunes i banys de vapor... va ser molt relaxant. És molt típic aquí anar a la piscina, ho fa tothom i durant tot l'any perquè l'aigua és calenta. El millor és que mentre em banyava estava nevant, i la piscina és descoberta, així que em queia la neu a la cara, molt chulo.
Aleshores vaig sopar i després al concert. Per ubicar-nos.

Ja tinc ganes de tornar a fer alguna altra excursió per aquesta illa... a veure si em busco alguna cosa per un d'aquests caps de setmana.
 
Bé, fins aquí, que em sembla que ja n'hi ha prou, que si no us malacostumo.
 
Òbviament, ara venen les fotos del moment.
 
Petons a tots.


No te aburras más, engánchate a los Juegos de Messenger

diumenge, 9 de novembre del 2008

Hola a tots des de una ciutat ventosa!

Hola a tots de nou.
 
Aquí ve una nova entrega del col·leccionable: "Les aventures del Ramon".
 
Quin vent que fa avui!!! Verdaderament molt fort. Per això no he sortit de casa, jeje. S'hi està tan bé un diumenge a casa, a vegades, sense fer res.
Tot i així fa bastants dies que les temperatures no són tan baixes, ens movem entre els 3 i els 9 graus, ara estem a 5 graus, i fa temps que es va desfer la neu a la ciutat. De tota manera sembla que la setmana entrant tornaran a baixar i tornarà a nevar, almenys això diu la previsió del temps, tot i que sempre és dubtosa perquè el temps aquí és bastant imprevisible.
 
El dia s'està fent curt, es nota molt i molt ràpid. Ara ja es fa de dia a les 9 del matí passades i de nit cap a les 5:30 de la tarda. I setmana rera setmana es percep perfectament la diferència, és curiós.
 
A la universitat la feina va avançant a poc a poc, però vaja, ja està bé.
 
El cap de setmana passat vaig tenir visita d'una bona amiga de la facultat, la Mercè. Vam llogar un cotxe i vam aprofitar molt bé els dies fent moltes excursions. Va estar molt i molt bé. Islàndia és impressionant. Té molts paisatges sorprenents, moltes cares, molts colors, molts contrastos, molta aigua.
Ah i l'últim dia que la Mercè va estar aquí vam anar a un restaurant molt maco i vam menjar balena. Ho veureu a l'última foto, té aparença de carn i la textura també és de carn però el gust és una mescla entre carn i peix. No és bo ni dolent, és extrany, jajaja. La salsa li donava el punt de gràcia.
 
Però em falten tantes coses per veure! Tantes coses que realment voldria veure i que no se si tindré temps per veure... però vaja, encara puc aprofitar una mica el temps que em queda aquí.
 
La setmana passada vaig tenir la sort de tornar a veure una nit l'aurora boreal d'una forma molt més intensa que les anteriors vegades... és encantador.
 
Encara no tinc resposta de l'hospital referent a la meva estada al segon quatrimestre per fer les pràctiques aquí a Reyjkavík... aquesta incertesa s'està fent una mica pesada. Ja he preguntat, he insistit, he pressionat... només em queda esperar.
 
Espero poder donar-vos alguna notícia sobre això sigui en un sentit o en l'altre aviat.
 
Aquí van unes quantes fotos noves.
 
Molts petons a tots.


Descubre durante 3 meses gratis la protección total de One Care

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Hola a tots!

Com va això?
 
Aquesta setmana per mí ha estat ben completa, i també la passada.
 
El cap de setmana passat, la universitat va organitzar un event que va durar tres dies en motiu de l'Oktoberfest (pels que no ho coneguin, és una festa típica del sud d'alemanya que té lloc a l'octubre normalment, en la que s'hi veu molta cervesa). La universitat d'Islàndia va voler simular també la mateixa festa d'alemanya, hi va haver concerts als vespres i molta gent i molt sarau, va ser divertit.
 
A la facultat aquest dilluns vaig tornar a agafar intestí de ratolí i aquesta setmana l'he fet servir... cada vegada les coses em surten millor i crec que a partir de la propera setmana la meva investigació avançarà força. Ja veuré, demà tinc una reunió amb el meu professor per analitzar la situació.
 
El procés de quedar-me el segon quatrimestre està coent-se, vaig parlar amb el meu professor la setmana passada sobre això i ell em va recomenar que parlés amb la cap de la farmàcia de l'hospital de Reykjavík. Li vaig escriure un e-mail explicant-li el cas i em va contestar dient que s'ho estudiaria i que em diria alguna cosa després... a veure com va la cosa.
 
Aquest dimarts al vespre vaig anar amb uns companys a una illa que hi ha davant de Reykjavík que es diu Viðey. En aquesta illa hi ha un artilugi que emet un raig de llum d'aquests com els que hi ha a Montjuïc, l'anomenen Torre de la Pau, i és un símbol que la Yoko Ono, la dona del John Lennon va voler instalar aquí fa uns anys en record del seu marit i també com un símbol per fomentar la pau al món.
Hi ha un vaixell que et porta a aquesta illa i aquest trajecte normalment val diners, però en motiu d'aquestes visites especials a aquest raig de llum que han tingut lloc aquests dies els trajectes van ser gratuïts fins dimecres. Això sí, ens va fer un fred a la illa aquella que jo em congelava! Jajaj, però va estar molt bé.
 
Bé, i sense més preàmbuls, ara venen les fotos de l'excursió que vaig fer ahir a la glacera que es diu Sólheimajökull i a les cascades Skógafoss i Seljalandsfoss.
Símplement genial. Més valen les images que les paraules.
 
Petons!
 
 


Ahora llévate lo mejor de MSN y Windows Live, en tu móvil

¡Haz tu clic solidario y ayuda a África! ¡Puedes empezar ahora!