Ara tenim 3 graus sota zero, i ha fet un dia esplèndid... en qualsevol moment es posarà a nevar altre cop. El temps aquí és així. El sòl, però, ara ja va mooolt més alt que al desembre, i el dia s'allarga rapidíssimament! Quan vaig arribar al gener es feia de dia cap a les 10 del matí, ara ja, poc més tard de les 8, d'aquí dos mesos, ja gairebé no es farà de nit.
Sembla que no pugui ser que sobre aquesta taca blanca al mig de l'Atlàntic nord hi hagi cases, cotxes i persones, oi? Doncs sí. I ben contents que estem, vaja, almenys jo, n'hi ha d'altres que no ho estan tant de contents per aquí, per culpa de la crisi. Tot i que, de moment, la cosa sembla bastant estable i van fent. La corona islandesa ja no está tan baixa com fa uns 3 mesos, però no ha recuperat ni de bon tros el valor que tenia ara fa un any (per al meu bé). De moment les botigues no sembla que estiguin tancant, i les persones segueixen comprant... ja veurem com avança el tema econòmic en aquest petit país.
És curiós, aquí no estan acostumats a ser un país de poder adquisitiu mitjanet i tot això els ha vingut molt de nou. I fixeu-vos com n'estan d'enfadats que fins i tot, fa pràcticament un mes, van fer una manifestació!!! I tenint en compte que a Islàndia no hi havia hagut cap manifestació des dels anys 40... (feu-vos una idea) això és significatiu. Ah, i dit sigui de pas, a la manifestació hi van assistir la rafalera de ¡¡¡més de 2000!!! persones (i són moltes eh).
[Dada aclarativa: una mica més de la tercera part dels islandesos caben en el camp del Barça].
El departament de sanitat ha de retallar el pressupost de l'hospital on faig les pràctiques en no se quants milers de milions de corones, diguem, bastants millons d'euros... és per això que ara tots estalvien, i això està molt bé..., clar que sí home. Ara resulta que els metges s'han d'apretar el cinturó també a l'hora de receptar i comencen a fer sortir els genèrics... no és que no n'hi haguessin, simplement és que el país era massa ric per a haver de fer servir aquesta púrria (jajaja, comentari irònic (o no) dirigit a tothom però en especial als farmacèutics que llegeixen aquest e-mail que són els que millor l'entendran).
Hem de tenir present que aquí els medicaments els sufraga l'estat en la seva majoria, els pacients no paguen gaire cosa; això sí, paguen el preu total dels antibiòtics (fins i tot els cars) i els medicaments per dormir. Així les persones s'ho pensen dues vegades abans de demanar aquest tipus de fàrmacs. I gairebé tot es ven amb recepta, i de veritat, és clar. Fóra bo que Espanya n'aprengués una mica d'aquestes coses bones.
En qualsevol cas, suposant que l'hospital hagués d'acabar fent reducció de personal jo no pateixo gens, més que res perquè hi vaig 8 hores al dia i no cobro res.
Feia molt de temps que no escribia, ho sé, però és que em falta temps...
En l'últim e-mail us comentava com anava la meva situació personal a l'hospital després d'una setmana de començar, bé, ara la cosa ha evolucionat bastant. Jo ja tinc molta més feina, no m'aburreixo gens i treballo gairebé com un mes. Òbviament no és que ja ho sàpiga fer tot, però almenys ja no sóc una molesta lapa al darrera de la gent, tot i que encara pregunto molt, és clar... en anglès i, a vegades, en islandès. Sí senyors!
Vaig passar 5 setmanes al departament de subministrament de medicaments, on s'hi fa una feina bàsicament administrativa, tot i que en algun cas, el farmacèutic hi ha d'intervenir. Ara ja porto una setmana en un altre departament, on es dispensen fàrmacs hospitalaris (i no hospitalaris també) directament al pacient, també és bastant administratiu, tot i que també requereix el farmacèutic en certes ocasions. Aquí hi he preparat alguna fórmula, això és chulo. Però on estic esperant anar amb més ganes és als laboratoris de citostàtics i nutricions parenterals i altres andròmines i potingues diverses, que serà el pròxim departament que visitaré, i després aniré a farmàcia clínica, que també m'interessa molt (és on el farmacèutic fa la feina de dir-li al metge el que està fent malament, i això m'encanta, jijiji, entre altres coses). Passaré 5 setmanes més o menys a cada lloc, i al final decidirem on passo la resta del temps que m'he de quedar.
Ara a l'hospital ja m'estimen, jejeje.
Per a que us feu una idea de quan m'estimen: el divendres passat vaig anar a una festa organitzada per la secció de l'hospital a la qual pertany la farmàcia. Aquesta secció s'anomena
"Lyflækningasvið II" i això intenta voler dir: Secció clínica 2. A aquesta secció hi pertanyen les unitats d'oncologia, hematologia, farmàcia, hospital de dia (crec), cures paliatives i em sembla que ja està. Bé doncs, per anar a aquesta festa s'havia de pagar aquells 35 €, i a mí,... em van convidar.La festa estava ambientada en l'estil dels anys 20 i 30. I per tant, a ser possible, s'havia de vestir de forma adient. Jo, com que d'aquesta roba no en solc tenir en el meu armari, doncs vaig anar ben vestit i prou, de fet hi havia altra gent que tampoc anava vestida exactament com estava establert, però vaja, no era pas obligatori ja m'enteneu. Em van venir a buscar a casa amb cotxe i, primerament, ens vam reunir uns quants de la farmàcia a casa de la Yfirlyfjafræðingur, és a dir la farmacèutica cap de la farmàcia, o sigui la nostra jefassa. Vam estar allà una estona i d'aquí vam sortir cap al teatre nacional, que està molt a prop de casa meva. El sopar era en una sala d'aquest teatre, i mentres sopàvem hi va haver show. Un humorista va fer el seu número durant una bona estona, i la gent reia molt i jo reia de veure'ls riure, és clar. Jajajajaj. Bé i de fet, els de la meva taula van ser bons i de tant en tant m'anaven traduint alguna de les gràcies. I entre això i que a vegades jo també pescava alguna cosa, vaig anar fent. Després de l'humorista van venir un grupet que també feia riure... En definitiva, va ser divertit. El problema és que entre plat i plat del sopar, ens deixaven una hora sencera sense menjar. Era bo això sí, però t'aburries d'esperar-lo i cada plat era tan petit, ja sabeu, això de una coseta al mig envoltadeta de salseta boníssima. I el ganivet, que no serveix per res perquè ho pots agafar tot amb la forquilla i d'un mos deixar el plat buit, ah, però això sí, de ganivets te'n posaven dos no fos cas que un el gastessis i el deixessis inservible. Jajaja. Doncs això que amb plats tant petits no n'hi havia ni per començar, però entre un i altre tenies temps de pensar que allò que havies menjat era una misèria, de començar a sentir-te tip, com passa 15 minuts després de menjar alguna cosa i de recuperar la gana altre cop.
Doncs així és com em tracta el país, que us sembla?
Un altre dia també vaig anar amb el personal de l'hospital a la seu d'un distribuidor farmacèutic per assistir a la presentació d'un medicament nou, en resum, per sentir una comferència curteta i menjar un càtering exquisit i veure vi. També va ser agradable aquella ocasió, però ja no m'hi extendré.
Com sabeu, gasto el meu temps al matí a l'hospital i a la tarda estudiant els cursos que estic fent per internet i fent feines de les que es fan quan es viu per compte d'un mateix... Netejar, comprar, guardar, rentar, eixugar, cuinar, recollir, cosir, buidar les escombraries, parlar amb el company de pis, calcular despeses, posar-se les mans al cap...
Els cursos que faig per internet em treuen moltes hores, sembla que no, però sí, jaja. En faig un d'islandès per la universitat d'Islàndia i un d'astronomia per la universitat de Barcelona que està molt bé i estic aprenent moltes coses molt, molt, molt curioses. Qualsevol diria que això d'estudiar per internet no serveix, però depèn de com t'hi posis ja ho crec que serveix.
Vaja, doncs com veieu també m'ho passo bé en ocasions com les que us he explicat o quan vaig al cine, o quan escric e-mails com aquest.
I que tot això passi en un lloc tan especial com aquest en el que un dia de sobte et lleves i tot és blanc a fora la finestra i amb una mica de sort no fa vent, i surts al carrer d'hora al matí per anar a treballar i estàs graus sota zero, però no tens fred. Les petjades de les teves botes gairebé no se senten perquè la neu les ensordeix, i també el soroll dels cotxes és més fluix... Van caient alguns flocs mentre avances, pero no et mulles, arribes a lloc, t'espolses i llestos.
I cada dia notes com el sol arriba més amunt i les hores de llum s'allarguen.
Molts petons i fins aviat!
Good bye and see you soon!
Bless bless, og sjáumst bráðlega!
Disfruta antes que nadie del nuevo Windows Live Messenger
