Hola a tots.
Com potser heu notat fa dies que no escric. La raó és que he tingut molta cosa a fer i poc temps restant per escriure e-mails.
Bé de tota manera a aquestes alçades només us escric per a informar (pels qui no ho sàpiguen) que demà ja plego d'aquí... i volo a Londres, on estaré fins dilluns que ve... Això de tenir amics pel món és el millor que hi ha, jeje. I dilluns al vespre aterro a Barcelona després d'aquests tres mesos i una mica més.
Ha estat magnífic... Però vaja, ara no m'extendré en això.
Avui mateix he fet la presentació del meu treball d'investigació... i, tot i els nervis, la situació, i tots els entrebancs ha sortit prou bé. Estic molt satisfet!
Ah i bé, el millor de tot. Al gener, en un 99% de probabilitats, cap aquí altra vegada. Dic en un 99 % perquè falten confirmar només petits detalls per arrodonir-ho. Sí, després de molts passos, gestions, contactes i de tot sembla que el tema va endavant, i estic molt content per això.
Així doncs, com les ovelles i els turrons, torno a casa per Nadal. Ens veiem ben aviat. Molts petons a tots!
Ramon a Reykjavík.
Comparte hasta 500 fotos en un solo email con Windows Live
divendres, 19 de desembre del 2008
diumenge, 23 de novembre del 2008
Gràcies!
Van ser molt reconfortants tenint en compte que va ser el meu primer aniversari fora de casa. De tota manera he de dir que de la mateixa manera que vaig rebre moltes felicitacions des de casa, les vostres, també en vaig rebre des d'aquí, i em va fer molta il·lusió... i òbviament no va faltar la celebració el mateix dia 15 ja que queia en dissabte que va ser molt més gran del que m'esperava.
Per començar vaig fer un sopar al que vaig convidar a 6 persones, vaig fer una paella... bé, vaig voler fer una paella. El que em va sortir va ser un arròs amb marisc, perquè allò no era una paella, el problema és que no tenia una cassola o paella suficientment gran per poder cuinar l'arròs amb el marisc conjuntament (considerant que erem 7) i ho vaig haver de fer per separat, amb la qual cosa l'arròs no tenia gust de peix... era un arròs amb pèsols i sofregit de ceba, all i tomàquet. Per altra banda l'arròs que vaig fer servir era d'un gra molt fi i clar, es bevia l'aigua que donava gust i amb això doncs clar, va quedar com molt pastós... jajajajajaja. Bé així que com podeu comprovar una birria de paella em va quedar. Però clar, pobres ignorants els que m'acompanyaven al sopar; només una noia era espanyola i sabia de què anava la cosa, tots els altres ho van trobar molt bo... La majoria d'ells no havien tastat mai els musclos, i de fet els van agradar bastant. No oblidaré la cara de la Julia, una companya alemanya, quan va tastar el primer musclo... va haver de fer un esforç enorme del fàstig que li feien, però va ser molt valenta i ho va fer, i després resulta que li van agradar. Però vaja, m'imagino que per ella debia ser com per mí el primer cop que vaig tastar un cargòl... ecs!
Així que com a paella no valia res, però com a arròs amb marisc tenia la seva gràcia. Jajaja.
Després d'això, amb el que ja vam quedar bastant tips, van venir pastissos, tres! Tots ells regalats, que bons que eren, ah i vaig tenir espelmes i tot. Que macos! També em van regalar una ovella islandesa de peluix, una ampolla de vi austríac, que va ser beguda ipso facto per tots els presents, una corona on hi posava literalment: "EL REY DE CATALAN" (sintagma que pretenia ser escrit en català, i que va quedar en una pretensió però que em va fer la mateixa il·lusió i molta més gràcia que si hagués estat ben escrit) i una bossa de gominoles que encara dura, de lo grossa que era, i això que les he compartit perquè jo no sóc molt de menjar aquestes coses en abundància, però vaja... Que són molt bones!
Després del sopar, vam parlar i parlar i riure i riure, i després d'això vam decidir allargar la festa sortint a prendre algo i ballar una mica. Allà on vam anar encara ens vam trobar molta més gent, i vaig anar rebent felicitacions a dojo. Un aniversari molt especial... i només al cap de dos mesos de venir aquí, és curiós que en aquestes situacions es fan amics tant de pressa, oi?
Justament el dia abans del meu aniversari, vaig tenir un altre sopar, amb els companys de la facultat... que no són estudiants de farmàcia, sinó de màster i de doctorat. De fet, com que la meva feina és en un laboratori, i no faig classes, aquesta és la gent amb la que em relaciono més. Són molt macos, i d'arreu del món, Islàndia, Suècia, Índia, Tailàndia, Japó, Rússia, Alemanya, Espanya i jo de Catalunya, jeje.
Doncs el que deia, que una noia d'aquestes que fa doctorat feia un sopar al seu pis, que per cert... quin pis que té la tia. Bé, és que s'ha de posar en el context que té uns 30-32 anys, està casada i té un fill. Però deu n'hi do el pis, no per molt gran (que tampoc és que fos petit), sinó per molt modern i ben decorat i tot... El terra del lavabo era calentó!!! Jajaja. Supercòmode per anar descalç, ah, és clar, que no us he dit que aquí, normalment quan vas a casa d'algú et treus les sabates per no embrutar el terra, tothom ho fa. De fet és bastant lògic perquè s'ha de pensar que moltes vegades (tot i que no sempre) aquí no vas amb sabates normals, vas amb botes, i clar, això embruta molt més.
Bé doncs, aquell sopar sí que va ser bo, caram, va ser de luxe. De primer, sopa de llagosta, boníssima! Després carn d'ovella, amb puré de patates i una salsa boníssima!!! I de carn podies repetir tant com vulguessis perquè n'hi havia moltíssima. I de postres pastís amb gelat, boníssim. Excels, formidable, exquisit, magnífic (eh Jana i Raquel, jeje). El problema és que estava tant bo i n'hi havia tant que vaig menjar massa i la després la panxa m'apretava molt. Jejeje. Després del sopar vam fer jocs d'aquests de grup, va ser molt divertit, i després vam cantar al Karaoke, amb el Sing Star com el que té la Gemma a casa, igual.
Així que com podeu apreciar, el cap de setmana passat va estar ple de celebracions diverses. Aquest cap de setmana, en canvi, ha estat més tranquilet, ah, excepte divendres a la nit, que vaig anar a un concert d'uns grups de pop i rock islandesos molt famosos aquí. L'entrada pels estudiants era molt barata, i va ser molt divertit. Per cert, divendres a la tarda, (no sé que passa avui que explico les coses al revés en el temps) vaig anar a una d'aquestes piscines municipals que hi ha aquí a patades, era enorme, i hi havia molts jacuzzis i saunes i banys de vapor... va ser molt relaxant. És molt típic aquí anar a la piscina, ho fa tothom i durant tot l'any perquè l'aigua és calenta. El millor és que mentre em banyava estava nevant, i la piscina és descoberta, així que em queia la neu a la cara, molt chulo.
Aleshores vaig sopar i després al concert. Per ubicar-nos.
Ja tinc ganes de tornar a fer alguna altra excursió per aquesta illa... a veure si em busco alguna cosa per un d'aquests caps de setmana.
Bé, fins aquí, que em sembla que ja n'hi ha prou, que si no us malacostumo.
Òbviament, ara venen les fotos del moment.
Petons a tots.
No te aburras más, engánchate a los Juegos de Messenger
diumenge, 9 de novembre del 2008
Hola a tots des de una ciutat ventosa!
Aquí ve una nova entrega del col·leccionable: "Les aventures del Ramon".
Quin vent que fa avui!!! Verdaderament molt fort. Per això no he sortit de casa, jeje. S'hi està tan bé un diumenge a casa, a vegades, sense fer res.
Tot i així fa bastants dies que les temperatures no són tan baixes, ens movem entre els 3 i els 9 graus, ara estem a 5 graus, i fa temps que es va desfer la neu a la ciutat. De tota manera sembla que la setmana entrant tornaran a baixar i tornarà a nevar, almenys això diu la previsió del temps, tot i que sempre és dubtosa perquè el temps aquí és bastant imprevisible.
El dia s'està fent curt, es nota molt i molt ràpid. Ara ja es fa de dia a les 9 del matí passades i de nit cap a les 5:30 de la tarda. I setmana rera setmana es percep perfectament la diferència, és curiós.
A la universitat la feina va avançant a poc a poc, però vaja, ja està bé.
El cap de setmana passat vaig tenir visita d'una bona amiga de la facultat, la Mercè. Vam llogar un cotxe i vam aprofitar molt bé els dies fent moltes excursions. Va estar molt i molt bé. Islàndia és impressionant. Té molts paisatges sorprenents, moltes cares, molts colors, molts contrastos, molta aigua.
Ah i l'últim dia que la Mercè va estar aquí vam anar a un restaurant molt maco i vam menjar balena. Ho veureu a l'última foto, té aparença de carn i la textura també és de carn però el gust és una mescla entre carn i peix. No és bo ni dolent, és extrany, jajaja. La salsa li donava el punt de gràcia.
Però em falten tantes coses per veure! Tantes coses que realment voldria veure i que no se si tindré temps per veure... però vaja, encara puc aprofitar una mica el temps que em queda aquí.
La setmana passada vaig tenir la sort de tornar a veure una nit l'aurora boreal d'una forma molt més intensa que les anteriors vegades... és encantador.
Encara no tinc resposta de l'hospital referent a la meva estada al segon quatrimestre per fer les pràctiques aquí a Reyjkavík... aquesta incertesa s'està fent una mica pesada. Ja he preguntat, he insistit, he pressionat... només em queda esperar.
Espero poder donar-vos alguna notícia sobre això sigui en un sentit o en l'altre aviat.
Aquí van unes quantes fotos noves.
Molts petons a tots.
Descubre durante 3 meses gratis la protección total de One Care
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Hola a tots!
Aquesta setmana per mí ha estat ben completa, i també la passada.
El cap de setmana passat, la universitat va organitzar un event que va durar tres dies en motiu de l'Oktoberfest (pels que no ho coneguin, és una festa típica del sud d'alemanya que té lloc a l'octubre normalment, en la que s'hi veu molta cervesa). La universitat d'Islàndia va voler simular també la mateixa festa d'alemanya, hi va haver concerts als vespres i molta gent i molt sarau, va ser divertit.
A la facultat aquest dilluns vaig tornar a agafar intestí de ratolí i aquesta setmana l'he fet servir... cada vegada les coses em surten millor i crec que a partir de la propera setmana la meva investigació avançarà força. Ja veuré, demà tinc una reunió amb el meu professor per analitzar la situació.
El procés de quedar-me el segon quatrimestre està coent-se, vaig parlar amb el meu professor la setmana passada sobre això i ell em va recomenar que parlés amb la cap de la farmàcia de l'hospital de Reykjavík. Li vaig escriure un e-mail explicant-li el cas i em va contestar dient que s'ho estudiaria i que em diria alguna cosa després... a veure com va la cosa.
Aquest dimarts al vespre vaig anar amb uns companys a una illa que hi ha davant de Reykjavík que es diu Viðey. En aquesta illa hi ha un artilugi que emet un raig de llum d'aquests com els que hi ha a Montjuïc, l'anomenen Torre de la Pau, i és un símbol que la Yoko Ono, la dona del John Lennon va voler instalar aquí fa uns anys en record del seu marit i també com un símbol per fomentar la pau al món.
Hi ha un vaixell que et porta a aquesta illa i aquest trajecte normalment val diners, però en motiu d'aquestes visites especials a aquest raig de llum que han tingut lloc aquests dies els trajectes van ser gratuïts fins dimecres. Això sí, ens va fer un fred a la illa aquella que jo em congelava! Jajaj, però va estar molt bé.
Bé, i sense més preàmbuls, ara venen les fotos de l'excursió que vaig fer ahir a la glacera que es diu Sólheimajökull i a les cascades Skógafoss i Seljalandsfoss.
Símplement genial. Més valen les images que les paraules.
Petons!
Ahora llévate lo mejor de MSN y Windows Live, en tu móvil
¡Haz tu clic solidario y ayuda a África! ¡Puedes empezar ahora!
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Bones noves!
Hola a tothom!
Com anem?
Jo estic encantat. De moment tot va de meravella. El treball dirigit a la universitat és cada cop més interessant i ara ja em moc amb soltura pel laboratori perquè ja me'l conec. En les fotos que vaig enviar no s'acaba de percebre però els laboratoris estan força bé, tinc material abundant i també puc disposar de màquines modernes i ben equipades amb ordinadors per tractar les dades. Està molt bé, es nota que tot i ser un país petit, no els falten els quartos.
Bé, aquesta setmana ha estat especial a més no poder. Primer de tot, va ser genial el dilluns perquè al matí vaig anar a l'estabulari amb la noia que m'ajuda a fer el meu treball que no és la professora oficial, però vaja, és una noia japonesa que està fent un post-doctorat i que m'assessora. I vam fer servir ratolins! I va ser molt interessant, vaja és que a mi m'agraden aquestes coses. I aleshores jo vaig poder agafar intestí i aquesta setmana l'he fet servir per fer els meus experiments. Ella va agafar sang i cervell!
L'altra sorpresa d'aquesta setmana és que dijous a la nit, de forma inesperada va caure una nevada per quedar-se parat. Ben bé van ser 10-12 cm de neu acumulada al terra. Era clar que podia nevar pq estàvem a 2ºC sota zero. De tota manera sembla ser que això és bastant extrany pq normalment a Reykjavík no hi comença a nevar fins novembre ben entrat, i tot just començàvem octubre.
Quan em vaig llevar divendres al matí, el paisatge era preciós. El terra tot ple de neu que no es desfeia i les muntanyes totes blanques. Magnífic. A sota teniu les fotos corresponents.
Més sorpreses, l'última va tenir lloc ahir la nit; que poc ens ho pensàvem també. Estàvem a la porta del lloc on visc amb uns companys estudiants que també viuen a la mateixa residència, i allò que parlant parlant jo dic, avui fa una nit molt bona, no hi ha núvols, i està el cel molt clar, i fa fred, seria una nit ideal per veure l'aurora boreal. I només acabar de dir això que dic: ALLÀ!
Es veia una lleugera llum verda al cel que amb l'estona es va anar fent més intensa i s'anava movent, va ser tot un espectacle. I és una fortuna pq això tampoc aquí es fàcil de veure, la nit ha de ser claríssima i freda, i s'han de donar les condicions solars necessàries, i aquestes condicions (el vent solar) no són les mateixes cada dia. Bé, en definitiva, una meravella que espero poder tornar a veure una altra nit perquè val la pena.
D'això no en tinc fotos, però no dubteu que ja us n'arribaran més endavant.
Bé, fins aquí de moment. Petons a tothom!
¡Trónchate de risa con los mejores capítulos de South Park en MSN Vídeo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
