Dissabte! Que bé! Avui he pogut fer turisme.
El dia ha estat magnífic, òbviament, tenint en compte el que es pot entendre per magnífic en aquets país... Al matí ha plogut, bé, ha plogut moltes vegades pq aquí no plou una vegada, aquí plou, para, plou, surt el sol, plou, núvol, plou, sol, plou, plou... Cada 5 minuts pot ser un temps diferent, la única cosa que es manté és el vent, aquí fa vent per defecte, no para mai, i mai és mai. Sempre fa vent, poc o molt però mai para.
Però vaja, avui s'ha comportat i després de ploure unes quantes estones ha parat i no ha tornat a ploure en algunes hores. Aleshores al matí he anat al centre de la ciutat que és petit però bonic, i he fet fotos que veureu tot seguit. Després he dinat i després he agafat un autobús i me n'he anat al Perlan que és un dipòsit d'aigües calentes que està en un punt elevat i que distribuiex l'aigua a tot la ciutat, el tenen molt ben habilitat a l'interior amb un bar, un restaurant i un mirador. La vista que hi ha és genial, això sí, el vent que feia allà dalt... jo semblava que m'hagués de posar a volar. Tot i aíxí, és curiós, pq això del vent, ho assumeixes i t'hi acostumes.
La universitat va bé, els primers dies van ser una mica caòtics, però dijous i divendres ja he estat treballant al laboratori i la feina ara ja comença a tenir sentit, tot i que tot just està començant.
Aquest la veritat és que és un país car, depèn de què compris i depèn d'on és car. Però vaja ara es pot suportar perquè la corona islandesa ha baixat molt aquest any i està previst que ho segueixi fent i, clar, els que tenim els fons en euros tenim sort pq l'euro aquí cada cop val més. Tot i així no es pot dir que sigui barat.
Aquí a l'apartament hi estic molt bé. El meu company de pis i jo ens estem portant molt bé. De fet, hem tingut molta sort pq nosaltres estem vivint en un apartament amb dues habitacions, aquí hi ha d'altres estudiants que han de compartir habitació amb algú altre. I el més injust és que han de pagar el mateix. De fet n'hi ha alguns que volen anar-se'n. Bé, de fet està clar que qui no plora no mama i en nosaltres això s'ha complert pq tant el meu company com jo, cadascú per la seva banda, vam enviar e-mails a l'estiu preguntant en quin tipus de vivenda ens posarien i demanant que fos l'apartament de dues habitacions. Els altres potser van esperar a veure que es trobaven... De tota manera és injust per ells pq han de pagar el mateix. De fet aquí només hi ha 4 apartaments amb dues habitacions com el nostre, és a dir que som 8 els afortunats i en total aquí som 38 estudiants.
Bé, ara us adjunto fotos de l'apartament i d'on he anat avui. Unes quantes, però no totes, perquè sinó no podré ensenyar res quan torni! Petons!
